El Bisbe Francesc va dedicar l''últim diàleg del curs a un tema que preocupa actualment a la societat i també, per tant, a l'Església: l'abús de menors. Els assistents a l'acte, que va tenir lloc a la Casa de l'Església divendres dia 10 de maig, van poder donar el seu parer a Mons. Francesc Conesa sobre aquesta problemàtica i van compartir idees sobre com afrontar-la com a Diòcesi.
A continuació poden llegir el resum de la intervenció del sr. Bisbe (versió en català i castellà).
L'ESGLÉSIA DAVANT L'ABÚS DE MENORS
(Resum)
Es precís fer front a una situació tremendament dolorosa, com és l'abús de menors. El pitjor que podem fer és amagar-nos.
Advertència prèvia: les formes d'abusos de menors són, lamentablement, moltes. En els últims anys, els mitjans de comunicació han posat l'accent en els abusos sexuals, però hi ha moltes altres formes terribles d'abús de menors.
1. Una plaga de la societat
Els abusos sexuals a menors són una plaga tremenda de la nostra societat. En el passat es tendia a silenciar aquest tipus d'abusos, però la sensibilitat de la nostra societat ha propiciat que es conegui millor aquest problema, que abans era un tabú del qual ningú parlava.
Aquells qui cometen aquests abusos o violències (físiques, sexuals o emotives) són sobretot els pares, els parents, els marits de les dones amb filletes, els entrenadors i els educadors.
Àmbits de violència contra els menors són també el barri, l'escola, l'esport i també, per desgràcia, l'Església.
La difusió de pornografia a la web ha contribuït a un creixement dels casos d'abús i violència comesos on line. Una altra plaga és el turisme sexual.
Estiem, per tant, davant d'un problema universal i transversal.
2. L'escàndol dels abusos sexuals a l'Església
Que sigui una plaga estesa en la societat no disminueix la gravetat de allò que ha succeït en l'Església. Precisament en l'àmbit d'una institució que pretén ser autoritat moral, s'han donat massa casos d'abusos. He d'advertir que per a mi, com a ministre de l'Església, un sol cas ja em sembla excessiu.
És terrible pensar que aquests crims hagin estat comesos pels qui es presenten com a ministres de Déu. Resulta esgarrifós llegir els relats de les víctimes.
Diu el Papa Francesc que està justificada la ràbia de la gent contra l'Església i veu en això un reflex de "la ira de Déu, traït i bufetejat per aquests consagrats deshonestos" (24-2-19).
Molts cristians se senten defraudats i desconcertats per la situació. Sentim vergonya del que ha succeït. "Han enfosquit la llum de l'Evangeli com no ho havien aconseguit ni tan sols segles de persecució" (Benet XVI).
La credibilitat de l'Església s'ha vist qüestionada no només perquè es van cometre aquests pecats i crims, sinó per la voluntat que voler dissimular i amagar-los. Hem de reconèixer també que ens hem demorat molt en donar resposta.
3. Les arrels del problema
Per poder fer front a aquest problema, convé pensar en quines són les seves arrels. "No hi ha explicacions suficients per aquests abusos contra els fillets" (Papa Francesc). Esteim davant d'una manifestació del misteri del mal, que s'acarnissa en els més petits.
Entre les arrels principals del problema hi figuren:
- La idea que tot està permès en la sexualitat.
- Difusió de l'homosexualitat a l'Església.
- El clericalisme és una manera anòmala d'entendre l'autoritat en l'Església, que entén el ministeri rebut com un poder i no com un servei.
- Mediocritat amb què es viu la vida cristiana, especialment els sacerdots.
- Procediments inadequats per a determinar la idoneïtat dels candidats al sacerdoci i a la vida religiosa.
Alguns han volgut veure l'arrel del problema en el celibat dels sacerdots. És una visió ideologitzada, que aprofita aquesta circumstància per atacar el celibat.
4. Algunes mesures pràctiques
Hi ha una sèrie de mesures de caràcter pràctic que l'Església ha de prendre.
a) Mesures de prevenció
Cal adoptar mesures rigoroses de prevenció en totes les institucions i ambients d'activitat eclesial, que impedeixin la repetició d'aquests actes.
Entre les mesures principals de prevenció tenim:
- Cura en la selecció del personal. Això inclou: a) Tenir cura de la selecció i formació en els seminaris; b) Tenir criteris de selecció respecte de laics que treballen amb menors a l'església. En un i altre cas hem d’estar atents a la formació permanent en matèria d'abusos de menors.
- Establir una sèrie de pràctiques preventives que promoguin un tracte respectuós, prudent i equilibrat amb els menors.
- Aquestes mesures s'han d'estendre al món digital.
- Les mesures han de ser revisades periòdicament.
b) Mesures de detecció d'abusos
Es tracta de vigilar amb diligència per si hi hagués hagut algun cas d'abús, estant atents als indicadors d'abús que puguin presentar els menors i escoltant les denúncies -siguin directes o indirectes- que puguin presentar-se. Mai més encobrir les denúncies o subestimar-les. Es precís "escoltar" a les víctimes, als més vulnerables. Amb aquesta finalitat convé disposar d'estructures de recepció de denúncies i acompanyament.
c) Acompanyar espiritual i pastoralment a les víctimes
Un aspecte importantíssim és escoltar, tutelar, protegir i cuidar als menors que han estat abusats. Es precís donar prioritat a les víctimes.
L'Església no pot oblidar que el sacerdot o religiós que ha comès abusos també és, en certa manera, víctima i necessita ser atès psicològica i espiritualment.
d) Protocols d'actuació davant les denúncies
Les lleis penals de l'Església no estaven preparades per afrontar els casos d'abusos de menors. Tenien el defecte que eren molt garantistes amb l'acusat, sense preocupar-se de les víctimes.
El procediment actual assenyala l'obligació d'examinar la denúncia i fer una "investigació prèvia" per tal d'acreditar si l'acusació es té visos de veritat . Si és així, es remeten les actes a la Congregació per a la Doctrina de la fe. Si hi ha indici que s'ha comès algun delicte tipificat en el codi penal, s'ha de posar en coneixement del Ministeri Fiscal. La Congregació examina el cas i determina el procediment a seguir, que pot ser administratiu (extrajudicial) o un procés penal judicial.
Les penes que s'imposen s'han de ser proporcionades al delicte comès. La pena canònica més greu és l'expulsió de l'estat clerical; en altres casos s'imposen penes d'abandonament del ministeri públic o de suspensió temporal.
En tot cas, són procediments que s'han de fer amb celeritat, pel bé de totes les parts. Es recomana, també, la intervenció d'experts laics tant en les investigacions com en les diferents instàncies del procés.
L'Església s’ha de comprometre, també a cooperar amb les autoritats civils en tots els casos que s'iniciïn contra presumptes delinqüents, portant a la justícia a qui hagi comès aquests crims.
- Una oportunitat de purificació
Les mesures de caràcter pràctic són importants, però la crida real és a la conversió. Ens equivocam si pensam que tot es resol "per decrets voluntaristes o establint simplement noves comissions o millorant els organigrames de treball com si fóssim caps d'una agència de recursos humans" (Papa Francesc). Les mesures efectives per combatre l'esperit del mal només poden ser espirituals.
S'ofereix a l'Església una oportunitat de purificació. L'Església es veu encoratjada a lluitar per la conversió a l'amor de Déu.
- Un primer pas és reconèixer el que ha passat i demanar perdó pels nostres pecats i errors del passat.
- Es precís augmentar la consciència de les causes i conseqüències de l'abús sexual.
- Una Església més propera a l'Evangeli. Conversió vol dir apropar-se més a l'Evangeli.
- S’ha de lluitar contra tot tipus de corrupció dins de l'Església, sobretot la corrupció espiritual. Hem de conrear una cultura de la correcció fraterna.
- S’ha de promoure la santedat dels sacerdots.
- La renovació que es demana ha de ser obra de tot el poble de Déu. S’ha de realitzar sinodalment.
- Promoure una visió de la sexualitat respectuosa amb la persona humana.
Només si l'Església es purifica, podrà tornar a ser creïble com a llum dels pobles i força contra els poders de destrucció. En aquest tema, a més, mai podrem dir que hem fet prou.
LA IGLESIA ANTE EL ABUSO DE MENORES
(Resumen)
Es preciso hacer frente esta situación tremendamente dolorosa, como es el abuso de menores. Lo peor que podemos hacer es escondernos.
Advertencia previa: las formas de abusos de menores son, lamentablemente, muchas. En los últimos años, los medios de comunicación han puesto el acento en los abusos sexuales, pero hay otras muchas formas terribles de abuso de menores.
- Una plaga de la sociedad
Los abusos sexuales a menores son una plaga tremenda de nuestra sociedad. En el pasado se tendía a silenciar este tipo de abusos, pero la sensibilidad de nuestra sociedad ha propiciado que se conozca mejor este problema, que antes era un tabú del que nadie hablaba.
Quien comete estos abusos o violencias (físicas, sexuales o emotivas) son sobre todo los padres, los parientes, los maridos de las mujeres niñas, los entrenadores y los educadores.
Ámbitos de violencia contra los menores son también el barrio, la escuela, el deporte y también, por desgracia, la Iglesia.
La difusión de pornografía en la web ha contribuido a un crecimiento de los casos de abuso y violencia cometidos online. Otra plaga es el turismo sexual.
Estamos, por tanto, ante un problema universal y transversal.
- El escándalo de los abusos sexuales en la Iglesia
Que sea una plaga extendida en la sociedad no disminuye la gravedad de lo que ha acontecido en la Iglesia. Precisamente en el ámbito de una institución que pretende ser autoridad moral, se han dado demasiados casos de abusos. Debo advertir que para mí, como ministro de la Iglesia, un solo caso ya me parece excesivo.
Es terrible pensar que estos crímenes hayan sido cometidos por quienes se presentan como ministros de Dios. Resulta espeluznante leer los relatos de las víctimas.
Dice el Papa Francisco que está justificada la rabia de la gente contra la Iglesia y ve en ello un reflejo de “la ira de Dios, traicionado y abofeteado por estos consagrados deshonestos” (24-2-19)
Muchos cristianos se sienten defraudados y desconcertados por la situación. Sentimos vergüenza de lo que ha sucedido. “Han oscurecido la luz del Evangelio como no lo habían logrado ni siquiera siglos de persecución” (Benedicto XVI).
La credibilidad de la Iglesia se ha visto cuestionada no sólo porque se cometieron estos pecados y crímenes, sino por la voluntad de que querer disimularlos y esconderlos. Hemos de reconocer también que nos hemos demorado mucho en dar respuesta.
- Las raíces del problema
Para poder hacer frente a este problema, conviene pensar en cuáles son sus raíces. “No hay explicaciones suficientes para estos abusos contra los niños” (Papa Francisco). Estamos ante una manifestación del misterio del mal, que se ensaña en los más pequeños.
Entre las raíces principales del problema están:
- La idea de que todo está permitido en la sexualidad.
- Difusión de la homosexualidad en la Iglesia.
- El clericalismo es una manera anómala de entender la autoridad en la Iglesia, que entiende el ministerio recibido como un poder y no como un servicio.
- Mediocridad con que se vive la vida cristiana, especialmente los sacerdotes.
- Procedimientos inadecuados para determinar la idoneidad de los candidatos al sacerdocio y a la vida religiosa.
Algunos han querido ver la raíz del problema en el celibato de los sacerdotes. Es una visión ideologizada, que aprovecha esta circunstancia para atacar al celibato.
- Algunas medidas prácticas
Hay una serie de medidas de carácter práctico que la Iglesia tiene que tomar.
- Medidas de prevención
Hay que adoptar medidas rigurosas de prevención en todas las instituciones y ambientes de actividad eclesial, que impidan la repetición de estos actos.
Entre las medidas principales de prevención están:
- Cuidado en la selección del personal. Esto incluye: a) Cuidar la selección y formación en los seminarios; b) Tener criterios de selección respecto de laicos que trabajan con menores en la iglesia. En uno y otro caso hay que estar atentos a la formación permanente en materia de abusos de menores.
- Establecer una serie de prácticas preventivas que promuevan un trato respetuoso, prudente y equilibrado con los menores.
- Estas medidas deben extenderse al mundo digital.
- Las medidas deben ser revisadas periódicamente.
- Medidas de detección de abusos
Se trata de vigilar con diligencia por si hubiera habido algún caso de abuso, estando atentos a los indicadores de abuso que puedan presentar los menores y escuchando las denuncias –sean directas o indirectas- que puedan presentarse. Nunca más encubrir las denuncias o subestimarlas. Con este fin conviene disponer de estructuras de recepción de denuncias y acompañamiento.
- Acompañar espiritual y pastoralmente a las víctimas
Un aspecto importantísimo es escuchar, tutelar, proteger y cuidar a los menores que han sido abusados. Hay que dar prioridad a las víctimas.
La Iglesia no puede olvidar que el sacerdote o religioso que ha cometido abusos también es, en cierto modo, víctima y necesita ser atendido psicológica y espiritualmente.
- Protocolos de actuación ante las denuncias
Las leyes penales de la Iglesia no estaban preparadas para hacer frente a los casos de abusos de menores. Tenían el defecto de que eran muy garantistas con el acusado, sin preocuparse de las víctimas.
El procedimiento actual señala la obligación de examinar la denuncia y realizar una “investigación previa” con el fin de acreditar si es verosímil la acusación. Si los hechos son verosímiles, se remiten las actas a la Congregación para la Doctrina de la. Si hay indicio de que se ha cometido algún delito tipificado en el código penal, se pondrá en conocimiento del Ministerio fiscal. La Congregación examina el caso y determina el procedimiento a seguir, que puede ser administrativo (extrajudicial) o proceso penal judicial.
Las penas que se imponen han de ser proporcionadas al delito cometido. La pena canónica más grave es la expulsión del estado clerical; en otros casos se imponen penas de abandono del ministerio público o de suspensión temporal.
En todo caso, son procedimientos que deben realizarse con celeridad, por el bien de todas las partes. Se recomienda, también, la intervención de expertos laicos tanto en las investigaciones como en las diferentes instancias del proceso.
La Iglesia debe comprometerse, también a cooperar con las autoridades civiles en todos los casos que se inicien contra presuntos delincuentes, llevando a la justicia a quien haya cometido estos crímenes.
- Una oportunidad de purificación
Las medidas de carácter práctico son importantes, pero la llamada real es a la conversión. Nos equivocamos si pensamos que todo se resuelve “por decretos voluntaristas o estableciendo simplemente nuevas comisiones o mejorando los organigramas de trabajo como si fuésemos jefes de una agencia de recursos humanos” (Papa Francisco). Las medidas efectivas para combatir al espíritu del mal sólo pueden ser espirituales.
Se ofrece a la Iglesia una oportunidad de purificación. La Iglesia se ve alentada a luchar por la conversión al amor de Dios.
- Un primer paso es reconocer lo que ha sucedido y pedir perdón por nuestros pecados y errores del pasado.
- Es preciso aumentar la conciencia de las causas y consecuencias del abuso sexual.
- Una Iglesia más cercana al Evangelio. Conversión significa acercarse más al Evangelio.
- Es necesario luchar contra todo tipo de corrupción dentro de la Iglesia, sobre todo la corrupción espiritual. Debemos cultivar una cultura de la corrección fraterna.
- Es necesario promover la santidad de los sacerdotes.
- La renovación que se pide ha de ser obra de todo el pueblo de Dios. Es necesario realizarla sinodalmente.
- Promover una visión de la sexualidad respetuosa con la persona humana.
Sólo si la Iglesia se purifica, podrá volver a ser creíble como luz de los pueblos y fuerza contra los poderes de destrucción. En este tema, además, jamás podremos decir que hemos hecho lo suficiente.