Demà, divendres dia 25 de març, coincidint amb la solemnitat de l’Anunciació del Senyor, el papa Francesc ha convidat a l’Església universal a unir-se amb ell a la pregària per la pau i a consagrar Rússia i Ucraïna a l’Immaculat Cor de Maria.
Foto: Vatican News
En aquest sentit, el Cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal (CEE) ha enviat una carta a tots els bisbes de l’Església a Espanya en què convida a unir-se a l’acte de Consagració de Rússia i Ucraïna al Cor Immaculat de Maria.
Aquesta consagració tindrà lloc el proper 25 de març, a les 17 h. a la basílica de Sant Pere i serà presidida pel papa Francesc. A aquesta hora comença a Roma la jornada «24 hores per al Senyor».
A Espanya, dia 25 de març, solemnitat de l’Anunciació, també es celebra la Jornada per la Vida, amb el lema “Acollir i cuidar la vida, do de Déu”. El Card. Omella ha assenyalat que «sensibles a la cura de la vida i a la necessitat d’intensificar la nostra oració per la pau, convido, en nom de la Conferència Episcopal Espanyola, a les diòcesis, congregacions religioses, associacions i fidels laics a unir-se a la intenció del Sant Pare en aquest acte».
L’Administrador diocesà, Mn. Gerard Villalonga, farà aquest acte de consagració a Montserrat, juntament amb els 54 menorquins que pelegrinaran a Lourdes del 25 al 27 de març. Mn. Gerard demana que a totes les misses que es celebrin dia 25 de març a Menorca es faci també aquesta consagració “ per tal que la major part dels fidels de la Diòcesi en puguin participar i amb el desig que per la intercessió de la Mare de Déu s’aconsegueixi una pau duradora i estable entre les nacions en conflicte.
També anima a fer aquest acte de consagració als diferents torns de pregària establerts amb motiu de les 24 hores de pregària per al Senyor, durant el capvespre del divendres 25 de març.
ACTE DE CONSAGRACIÓ AL COR IMMACULAT DE MARIA
A continuació, adjuntam el text que utilitzarà el Sant Pare per a aquesta consagració. En català i en castellà:
Oh Maria, Mare de Déu i Mare nostra, nosaltres, en aquesta hora de tribulació, recorrim a Vós. Vós sou la nostra Mare, ens estimau i ens coneixeu, res del que ens preocupa se us amaga. Mare de misericòrdia, moltes vegades hem experimentat la vostra tendresa provident, la vostra presència que ens torna la pau, perquè Vós sempre ens portau a Jesús, Príncep de la pau.
Nosaltres hem perdut el camí de la pau. Hem oblidat la lliçó de les tragèdies del segle passat, el sacrifici de milions de caiguts a les guerres mundials. Hem desatès els compromisos assumits com a Comunitat de Nacions i esteim traint els somnis de pau dels pobles i les esperances dels joves.
Ens hem posat malalts d’avidesa, ens hem tancat en interessos nacionalistes, ens hem deixat endurir per la indiferència i paralitzar per l’egoisme. Hem preferit ignorar Déu, conviure amb les nostres falsedats, alimentar l’agressivitat, suprimir vides i acumular armes, oblidant-nos que som custodis del nostre proïsme i de la casa nostra comuna.
Hem destrossat amb la guerra el jardí de la terra, hem ferit amb el pecat el cor del nostre Pare, que ens vol germans i germanes. Ens hem tornat indiferents a tots i tot, menys a nosaltres mateixos. I amb vergonya deim: perdonau-nos, Senyor.
A la misèria del pecat, als nostres cansaments i fragilitats, al misteri de la iniquitat del mal i de la guerra, Vós, Mare Santa, ens recordau que Déu no ens abandona, sinó que continua mirant-nos amb amor, desitjós de perdonar-nos i aixecar-nos novament. És Ell qui us ha lliurat a nosaltres i ha posat al vostre Cor immaculat un refugi per a l’Església i per a la humanitat. Per la seva bondat divina sou amb nosaltres, i fins i tot a les vicissituds més adverses de la història ens conduïu amb tendresa.
Per això recorrim a Vós, truquem a la porta del vostre Cor, nosaltres, els vostres fills estimats que no us cansau mai de visitar i convidar a la conversió.
En aquesta hora fosca, veniu a socórrer-nos i consolar-nos. Repetiu a cadascun de nosaltres: “Potser no som jo aquí, que som la teva Mare?”. Vós sabeu com deslligar els embolics del nostre cor i els nusos del nostre temps. Posam la nostra confiança en Vós. Esteim segurs que Vós, sobretot en aquests moments de prova, no menyspreau les nostres súpliques i acudiu al nostre auxili.
Així ho vau fer a Canà de Galilea, quan vau afanyar l’hora de la intervenció de Jesús i vau introduir el seu primer signe al món. Quan la festa havia esdevingut tristesa li vau dir: «No tenen vi» (Jn 2,3).
Repetiu-ho una altra vegada a Déu, oh Mare, perquè avui hem acabat el vi de l’esperança, s’ha esvaït l’alegria, s’ha aigualit la fraternitat. Hem perdut la humanitat, hem fet malbé la pau. Ens hem tornat capaços de tota casta de violència i destrucció. Necessitam urgentment la vostra ajuda materna.
Acolliu, oh Mare, la nostra súplica.
Vós, estrella del mar, no ens deixeu naufragar a la tempesta de la guerra.
Vós, arca de la nova aliança, inspirau projectes i camins de reconciliació.
Vós, “terra del Cel”, tornau a portar l’harmonia de Déu al món.
Extingiu l’odi, ajornau la venjança, ensenyau-nos a perdonar.
Deslliurau-nos de la guerra, preservau el món de l’amenaça nuclear.
Reina del Rosari, despertau en nosaltres la necessitat de pregar i estimar.
Reina de la família humana, mostrau als pobles el camí de la fraternitat.
Reina de la pau, obteniu per al món la pau.
Que el vostre plor, oh Mare, commogui els nostres cors endurits. Que les llàgrimes que heu vessat per nosaltres facin florir aquesta vall que el nostre odi ha assecat. I mentre el soroll de les armes no emmudeix, que la vostra oració ens disposi a la pau.
Que les vostres mans maternes acariciïn els qui pateixen i fugen sota el pes de les bombes. Que la vostra abraçada materna consoli els que es veuen obligats a deixar casa seva i el seu país. Que el vostre Cor afligit ens mogui a la compassió, ens impulsi a obrir portes i a fer-nos càrrec de la humanitat ferida i descartada.
Santa Mare de Déu, mentre érau al peu de la creu, Jesús, veient el deixeble al vostre costat, us va dir: «Aquí teniu el vostre fill» (Jn 19,26), i així ens va encomanar a Vós. Després va dir al deixeble, a cadascun de nosaltres: «Aquí teniu la vostra mare» (v. 27).
Mare, volem acollir-vos ara a la nostra vida i a la nostra història. En aquesta hora la humanitat, esgotada i aclaparada, és amb Vós al peu de la creu. I necessita encomanar-se a Vós, consagrar-se a Crist a través vostre.
El poble ucraïnès i el poble rus, que us veneren amb amor, recorren a Vós, mentre el vostre Cor batega per ells i per tots els pobles delmats a causa de la guerra, la fam, les injustícies i la misèria.
Per això, Mare de Déu i nostra, nosaltres solemnement encomanam i consagram al vostre Cor immaculat les nostres persones, tota l’Església i la humanitat, de manera especial Rússia i Ucraïna.
Acolliu aquest acte nostre que feim amb confiança i amor, feis que cessi la guerra, proveiu el món de pau. El “sí” que va brotar del vostre Cor va obrir les portes de la història al Príncep de la pau; confiam que, per mitjà del vostre Cor, la pau arribarà.
Us consagram el futur de tota la família humana, les necessitats i les aspiracions dels pobles, les angoixes i les esperances del món.
Que a través vostre la divina Misericòrdia es vessi sobre la terra, i el dolç batec de la pau torni a marcar les nostres jornades. Donau del sí, sobre la qual va baixar l’Esperit Sant, ens torna a portar l’harmonia de Déu.
Vós que sou “font viva d’esperança”, dissipau la sequedat dels nostres cors. Vós que heu teixit la humanitat de Jesús, feis de nosaltres constructors de comunió. Vós que heu recorregut els nostres camins, guiau-nos per sendes de pau. Amén.
CONSAGRACIÓN AL INMACULADO CORAZÓ DE MARÍA
Oh María, Madre de Dios y Madre nuestra, nosotros, en esta hora de tribulación, recurrimos a ti. Tú eres nuestra Madre, nos amas y nos conoces, nada de lo que nos preocupa se te oculta. Madre de misericordia, muchas veces hemos experimentado tu ternura providente, tu presencia que nos devuelve la paz, porque tú siempre nos llevas a Jesús, Príncipe de la paz.
Nosotros hemos perdido la senda de la paz. Hemos olvidado la lección de las tragedias del siglo pasado, el sacrificio de millones de caídos en las guerras mundiales. Hemos desatendido los compromisos asumidos como Comunidad de Naciones y estamos traicionando los sueños de paz de los pueblos y las esperanzas de los jóvenes.
Nos hemos enfermado de avidez, nos hemos encerrado en intereses nacionalistas, nos hemos dejado endurecer por la indiferencia y paralizar por el egoísmo. Hemos preferido ignorar a Dios, convivir con nuestras falsedades, alimentar la agresividad, suprimir vidas y acumular armas, olvidándonos de que somos custodios de nuestro prójimo y de nuestra casa común.
Hemos destrozado con la guerra el jardín de la tierra, hemos herido con el pecado el corazón de nuestro Padre, que nos quiere hermanos y hermanas. Nos hemos vuelto indiferentes a todos y a todo, menos a nosotros mismos. Y con vergüenza decimos: perdónanos, Señor.
En la miseria del pecado, en nuestros cansancios y fragilidades, en el misterio de la iniquidad del mal y de la guerra, tú, Madre Santa, nos recuerdas que Dios no nos abandona, sino que continúa mirándonos con amor, deseoso de perdonarnos y levantarnos de nuevo. Es Él quien te ha entregado a nosotros y ha puesto en tu Corazón inmaculado un refugio para la Iglesia y para la humanidad. Por su bondad divina estás con nosotros, e incluso en las vicisitudes más adversas de la historia nos conduces con ternura.
Por eso recurrimos a ti, llamamos a la puerta de tu Corazón, nosotros, tus hijos queridos que no te cansas jamás de visitar e invitar a la conversión.
En esta hora oscura, ven a socorrernos y consolarnos. Repite a cada uno de nosotros: “¿Acaso no estoy yo aquí, que soy tu Madre?”. Tú sabes cómo desatar los enredos de nuestro corazón y los nudos de nuestro tiempo. Ponemos nuestra confianza en ti. Estamos seguros de que tú, sobre todo en estos momentos de prueba, no desprecias nuestras súplicas y acudes en nuestro auxilio.
Así lo hiciste en Caná de Galilea, cuando apresuraste la hora de la intervención de Jesús e introdujiste su primer signo en el mundo. Cuando la fiesta se había convertido en tristeza le dijiste: «No tienen vino» (Jn 2,3).
Repíteselo otra vez a Dios, oh Madre, porque hoy hemos terminado el vino de la esperanza, se ha desvanecido la alegría, se ha aguado la fraternidad. Hemos perdido la humanidad, hemos estropeado la paz. Nos hemos vuelto capaces de todo tipo de violencia y destrucción. Necesitamos urgentemente tu ayuda materna.
Acoge, oh Madre, nuestra súplica.
Tú, estrella del mar, no nos dejes naufragar en la tormenta de la guerra.
Tú, arca de la nueva alianza, inspira proyectos y caminos de reconciliación.
Tú, “tierra del Cielo”, vuelve a traer la armonía de Dios al mundo.
Extingue el odio, aplaca la venganza, enséñanos a perdonar.
Líbranos de la guerra, preserva al mundo de la amenaza nuclear.
Reina del Rosario, despierta en nosotros la necesidad de orar y de amar.
Reina de la familia humana, muestra a los pueblos la senda de la fraternidad.
Reina de la paz, obtén para el mundo la paz.
Que tu llanto, oh Madre, conmueva nuestros corazones endurecidos. Que las lágrimas que has derramado por nosotros hagan florecer este valle que nuestro odio ha secado. Y mientras el ruido de las armas no enmudece, que tu oración nos disponga a la paz.
Que tus manos maternas acaricien a los que sufren y huyen bajo el peso de las bombas. Que tu abrazo materno consuele a los que se ven obligados a dejar sus hogares y su país. Que tu Corazón afligido nos mueva a la compasión, nos impulse a abrir puertas y a hacernos cargo de la humanidad herida y descartada.
Santa Madre de Dios, mientras estabas al pie de la cruz, Jesús, viendo al discípulo junto a ti, te dijo: «Ahí tienes a tu hijo» (Jn 19,26), y así nos encomendó a ti. Después dijo al discípulo, a cada uno de nosotros: «Ahí tienes a tu madre» (v. 27).
Madre, queremos acogerte ahora en nuestra vida y en nuestra historia. En esta hora la humanidad, agotada y abrumada, está contigo al pie de la cruz. Y necesita encomendarse a ti, consagrarse a Cristo a través de ti.
El pueblo ucraniano y el pueblo ruso, que te veneran con amor, recurren a ti, mientras tu Corazón palpita por ellos y por todos los pueblos diezmados a causa de la guerra, el hambre, las injusticias y la miseria.
Por eso, Madre de Dios y nuestra, nosotros solemnemente encomendamos y consagramos a tu Corazón inmaculado nuestras personas, la Iglesia y la humanidad entera, de manera especial Rusia y Ucrania.
Acoge este acto nuestro que realizamos con confianza y amor, haz que cese la guerra, provee al mundo de paz. El “sí” que brotó de tu Corazón abrió las puertas de la historia al Príncipe de la paz; confiamos que, por medio de tu Corazón, la paz llegará.
A ti, pues, te consagramos el futuro de toda la familia humana, las necesidades y las aspiraciones de los pueblos, las angustias y las esperanzas del mundo.
Que a través de ti la divina Misericordia se derrame sobre la tierra, y el dulce latido de la paz vuelva a marcar nuestras jornadas. Mujer del sí, sobre la que descendió el Espíritu Santo, vuelve a traernos la armonía de Dios.
Tú que eres “fuente viva de esperanza”, disipa la sequedad de nuestros corazones. Tú que has tejido la humanidad de Jesús, haz de nosotros constructores de comunión. Tú que has recorrido nuestros caminos, guíanos por sendas de paz. Amén.