Aquests dies la nostra Diòcesi ha acollit un cicle de xerrades quaresmals a càrrec de Bartomeu Villalonga, prevere mallorquí i llicenciat en Dogmàtica per la Universitat Gregoriana de Roma. Actualment és el rector de les parròquies del terme de Santanyí.
En la primera xerrada va destacar que tot és obra de la paraula i l’amor de Déu. Cada un de nosaltres som una paraula de Déu en el món. Hem estat cridats en un moment concret de la història i Déu ens ha confiat una missió meravellosa: ser pares i mares de família, ser preveres, bisbes, religiosos, etc.
Abraham és un gran exemple de conversió, de creure en el Déu únic i vertader. No sap on Déu el conduirà, és un camí que requereix obediència i una confiança total, a la qual només la fe ens pot ajudar a accedir. Abraham és escollit pel Senyor, però ell haurà de fer un camí llarg, amb obstacles, i haurà d’aprendre a fiar-se. “Jo et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.” Aquesta és la gran promesa que Déu fa a Abraham, ser el pare de la multitud de tots els creients.
El procés d’Abraham és molt similar al procés de cada un de nosaltres. Es sent vulnerable, fràgil, desanimat, amb dubtes. Però Déu té paciència, està constantment al seu costat, donant-li esperança. Com aquest profeta, esteim cridats a viure com a pelegrins. El pelegrí no posseeix, va amb allò indispensable, amb una petita motxilla. Sap que tot el que rep és un regal, és un do. El pelegrí sap veure Déu, sap veure la gràcia i el regal de Déu.
Santa Teresa de Jesús ens recorda que “només Déu basta”. Aquell que confia en Déu, no queda desemparat. Déu pronuncia aquesta paraula escrita en la pedra blanca del nostre cor. Déu ens promet que cada un de nosaltres som una benedicció, una paraula seva en el món.
En la segona xerrada, Mn. Bartomeu va reflexionar sobre dos personatges importants durant la Passió de Jesús: Pere i Maria Magdalena. Pere segueix Jesús amb força, supera tota prova, però en el moment més important, en la Passió del Senyor, cedeix a la por i cau. Ell ens mostra que la fe és un camí esquitxat de proves, sofriment, amor i fidelitat, que hem d’anar renovant cada dia.
Els plors de penediment de Pere durant la Passió són plors alliberadors que el preparen per a dur la missió que el Senyor li té confiada: la roca damunt la qual edificar la seva Església. La font de la nostra vida és Jesús, en qui creim, a qui estimam. Jesús estarà amb nosaltres per acompanyar-nos en els nostres obstacles.
D’altra banda, les dones de l’Evangeli van exercir un paper molt valuós en la difusió de l’Evangeli. Sense elles seria impossible que els apòstols haguessin descobert Jesús ressuscitat. Els Evangelis ens informen que les dones no abandonen Jesús a l’hora de la Passió. Els dotze apostòls fugen, s’amaguen, tenen por. Aquelles dones no van tenir por, no es van amagar. Van seguir Jesús fins a la creu.
Maria Magdalena és l’apòstol dels apòstols, diu sant Tomàs d’Aquino. És la primera que el matí de Pasqua se’n va al sepulcre perquè havia d’ungir el cos de Jesús i es troba que aquell sepulcre està buit. Maria Magdalena plora fins que Jesús ressuscitat se li apareix.
La Resurrecció també és possible viure-la aquí, ara. L’experiència de tornar a començar, tornar a viure. Són petites experiències de Resurrecció que Déu va posant en la nostra vida. Com Maria Magdalena, experimentem gratitud per haver vist el Senyor, perquè ens ha manifestat el seu amor, ens ha cridat pel nostre nom i ens ha anunciat l’alegria de la seva Resurrecció.
