A continuació, podeu llegir les paraules de Jaume Llabrés, seminarista de la nostra diòcesi, que reflexiona sobre els dies de formació i convivència que han viscut aquests dies els nostres seminarites.
Ens hem trobat els diferents seminaristes de Menorca repartits per tot el món durant cinc dies, del 15 al 19 de juny, per poder conviure junts després de tot el temps que hem passat confinats. Aquest final de curs ha estat molt diferent de qualsevol altre, però també ens ha donat l’oportunitat de ser més conscients de la importància que té la comunitat i el conviure amb els germans.
Aquests cinc dies van ser molt aprofitats i enriquidors, aprofitant per visitar diferents capellans per conversar amb ells i perquè ens expliquessin com és la vida en les seves parròquies, a més d’altres que ens donaven formació des de la importància de l’estudi fins la relació del bisbe amb els preveres, xerrada donada pel nostre bisbe Mons.Francesc. Han estat dies intensos, però satisfactoris, i tots hem pogut aprendre tant amb les formacions com dels diferents preveres que estan per tota l’illa, donant una visió més precisa del que es viu, fet necessari ja que passam molt temps fora de la nostra estimada illa.
Amb tot, també hem pogut veure pel·lícules i visitar diferents llocs de Menorca amb bona companyia, sempre convivint junts i cercant aprendre el màxim, ja fóssim els més majors com els més petits. És important conèixer el que diu cada un, i, això, és el que hem anat fent mentre passaven els dies, coneixent el que cada un pensava i així descobrint una nova capa de tots. Tots ens sentim molt més que germans en el seminari. Som amics, i ho demostrem amb les bromes que ens feim, les quedades fora de les hores establertes en el bar i, fins i tot, les converses abans d’anar a dormir o en els dinars, on sentim que no vivim un camí individual, sinó que estem acompanyats tant pels formadors com pels nostres companys amics.
Sempre ens diuen que hi ha cinc aspectes que hem de mirar en el nostre camí, i cap dels tants és menys important que els altres, encara que a vegades pugui semblar una tonteria o una cosa secundària. L’estudi és important, igual que l’oració, però la comunitat també ho és. Serem capellans i viurem tot sols, però sempre serem part d’una diòcesi i d’un presbiterat que ens acompanyarà en els millors i pitjors moments. Són coses que aprenem des de que estem en el seminari i són coses que no hem d’oblidar a mesura que passi el temps.
Per últim, no podem fer menys que agrair la presència constant del nostre bisbe aquests dies de convivència, una experiència que ens ha permès poder xerrar amb ell, conèixer-lo amb més profunditat i sentir-lo més a prop. Sempre és una alegria sentir que ens tenen en compte, i aquests dies de convivència és el que ens han permès.