Els Joves universitaris menorquins a Barcelona s’han trobat el 2 de març per a la seva reunió mensual. En aquesta ocasió el tema era “Un espai de trobament amb Déu”.
La coordinadora del grup Maria Dolors Amat resumeix l’experiència amb aquestes paraules:
Avui la reunió del nostre grup ha tingut lloc en un entorn diferent de l’habitual. L’interès per conèixer opcions de vida ens ha conduit fins al Monestir cistercenc de Poblet, ubicat en la tranquil·la comarca de la Conca de Barberà. El marc natural on s’ha desenvolupat aquest Monestir ha influït en el seu desenvolupament.
Alguns membres del grup, per diverses causes, no han pogut participar, però la presència i disponibilitat d’alguns amics ha fet possible un bon nombre d’assistents, i especialment una convivència inoblidable en tot moment.
Tot d’una ens adonem que no assistim a una visita turística, sinó que entre aquelles voltes romàniques mil·lenàries i aquell silenci hi plana l’Esperit i una pregona experiència de trobament de l’home i Déu, un desig infinit de plenitud, que només una entrega incondicional pot proporcionar. Entrem al Monestir per una porta d’arc romànic. Per fra Borja significa el desig de trucar a Jesús per trobar-se amb Ell: “Jo sóc la porta de les ovelles; qui entri per mi se salvarà; entrarà i sortirà, i trobarà pasturatge. (…) Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància” (Jn 10, 1-10).
Fra Borja ens fa descobrir els símbols dels que actualment estem tan mancats: l’altar, signe del misteri de mort i resurrecció de Crist, la presència enmig de la comunitat, el significat dels set sagraments. És evident que fra Borja va sentir molt de prop la crida de Déu. Salvant obstacles s’ha trobat davant Ell i se n’ha fiat.
Ja de retorn, comentem corpresos i agraïts tot el que hem vist i sentit de llavis del monjo. Aquest despreniment per assolir una opció de vida tant seriosa com la de tancar-se en un Monestir no mena pas a desentendre’s del món, sinó que “des de la lluita íntima per assolir els consells evangèlics, estic portant el bé a tot el món”.
El Monestir convida a una pregària constant, no sols a l’església, sinó també enmig de les activitats quotidianes, en les que la percepció constant de la presència de Déu dins nostre, fa que tot ho anem fent amb amor i, sens dubte, es transforma en una oració permanent.