La reunió encara va estar sotmesa a les restriccions derivades de la pandèmia, ens seguim reunits telemàticament. El tema ens el van presentar dues companyes: “La pandèmia paral·lela“.
La pandèmia, d’una forma tant brusca com inesperada, ens ha canviat la vida, els hàbits de relació amb els altres i amb nosaltres mateixos. A la por de contraure el virus, s’afegeixen els canvis significatius en la mobilitat, les noves realitats del treball a casa, l’atur temporal o la manca de contacte físic amb altres familiars, amics i companys. Amb tot, és difícil admetre que un canvi tan radical a les nostres vides no ens ha afectat la salut mental, acostumada a una rutina marcada i accelerada que ens hem vist obligats a frenar.
Tot i així, no tot són perspectives dolentes. Aturar, reflexionar i replantejar-nos un ritme de vida que era frenètic ens ha servit a molts com una oportunitat per créixer personalment. En el debat hem expressat un munt d’aspectes entre negatius i positius. El silenci del confinament ha afavorit entrar en el més íntim de nosaltres mateixos. Davant les incerteses que ens envolten ens hem entristit, fins i tot hem plorat. Vam créixer en un ambient on ens havien dit que tot aniria bé. Ara veiem que no és com ens deien. Quan hi ha problemes intentem evitar-los, però mai ens hi havíem enfrontat.
El no haver après a gestionar les emocions, mena a un esclat de conflictes psicosomàtics. La incertesa produeix cansament i inseguretat. En el nostre cas, per vèncer les dificultats que s’aniran presentant al llarg de la vida ens poden ajudar els professionals especialitzats, però la superació depèn en gran part de l’esforç personal. En el grup trobem un ambient favorable per expressar la nostra situació.
Amb el pas dels anys i de la pròpia història, s’acumulen molts referents. Descobreixes que l’experiència del viure és d’una gran bellesa i, a la vegada, implica travessar un immens desert. L’equilibri entre bellesa i desert és el camí vers la salut mental. Però no sempre és fàcil gestionar les emocions. La societat actual ens ha creat unes expectatives de que tot ho pots aconseguir, i això no és del tot cert. Cal comptar amb les realitats personals, familiars i el sentit dels propis límits. Quan aquests aspectes no s’han assumit, es presenten les frustracions, les tristeses i les depressions.
La interioritat i l’acompanyament són una font de salut mental. Joves, el futur és a les vostres mans, però sense trencar els lligams amb les generacions anteriors. Només així es pot transmetre vida autèntica. Hem iniciat el temps favorable de Quaresma. Avui ens il·lumina el fragment de l’evangelista Marc referit a les temptacions de Jesús en el desert. (Mc 1, 12-15). Jesús s’ha fet humà, i com nosaltres és temptat pel poder, l’èxit, el lideratge….Ell no resta sol en l’acompliment de la seva missió, sinó que l’acompanya un grup d’amics, els deixebles que van avançant en el camí de la vida, com el nostre, entre alegries i tristeses, silencis i desig de servei per fer un món més just per tothom.