Els joves van expressar que la gratuïtat és una manera de mirar les coses i una manera profunda de viure i d’existir
Ens trobem enmig del temps de Quaresma, som convidats a la reflexió i a la pregària escoltant una breu meditació sobre la creu on hi ha implícit tot el dolor de la història. Un company ens presenta el tema de la gratuïtat a partir d’una pàgina viscuda en el seu propi ingrés hospitalari: «El que més recordo del meu pas per l’hospital no és el dolor ni el malestar, sinó el tracte tan humà de les infermeres. Especialment a la unitat de semi intensius, vaig quedar molt impactat per la dedicació i l’entrega personal de totes elles. Observant com es desviuen pels pacients, el millor sou del món no pot explicar tanta abnegació. Ho fan perquè creuen, senten que ho han de fer, al marge que el pacient els ho agraeixi o no, més enllà de qualsevol reconeixement. Ho fan sense esperar res a canvi. És la gratuïtat. Podríem parlar també dels bombers i de totes aquelles persones que, podent triar coses molt menys compromeses, opten per dedicar la pròpia vida als altres, encara que això els comporti perdre la seva. Crec que la gratuïtat és una manera de mirar les coses, una manera profunda de viure i d’existir.
Els evangelistes ens recorden afirmacions de Jesús sobre la gratuïtat: «Qui busqui de salvar la vida, la perdrà; però el qui la perdi, la conservarà» (Lc 17,33). En el sermó del Sant Sopar, Jesús revela les seves íntimes actituds: «Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15,13)
Creiem que hi ha una altra manera de veure les coses? Què podem fer perquè les persones que ens envolten descobreixin el valor de la gratuïtat? Sens dubte, algunes de les professions per les quals ens preparem, o que ja tenim el goig d’exercir: mestres, fisioterapeutes, educador social, farmàcia i d’altres, evidentment són en servei de la humanitat, però considerem que tots els treballs, per senzills que siguin, si s’exerceixen amb amabilitat, amb atenció i respecte vers les persones, formen part de la gratuïtat. Quan et trobes exercint una professió que has escollit lliurement, desplegues les teves habilitats en servei de la humanitat, tens pau interior i vas descobrint on hi ha l’autèntica felicitat. Però quan el primer objectiu són els diners el servei gratuït és el gran desconegut.
En grups a nivell eclesial, social, en els treballs en equip que ens demanen a la facultat, hi ha companys que s’aprofiten del treball dels altres. Això ens desanima de cara a la gratuïtat. En l’exercici del servei gratuït t’adones que t’has creat un rol que fa que els altres esperin sempre la teva actuació. Per la gratuïtat no hem d’oblidar mai que la justícia és una virtut molt important i tenim la responsabilitat d’educar als companys a ser responsables.
La gratuïtat és un estil de viure. Les plantes creixen, floreixen, ens alegren la vida i no ens demanen res a canvi. El tema ens fa pensar en aquella frase del «Petit Príncep» de Sant Exupéry: «L’important és invisible als ulls». El nostre servei gratuït no és quelcom visible, és una part important en les relacions humanes de qualitat, és haver descobert la bellesa del viure, la felicitat que els doblers i el poder no podran donar mai. Ens caldrà discerniment. Ens comprometem a seguir exercint el servei amb gratuïtat en l’exercici del nostre viure, amb humilitat i senzillesa, acompanyant sempre als nostres companys.
Maria Dolors Amat