CARTA DEL BISBE FRANCESC ALS FIDELS DE MENORCA DESPRÉS DE LA VISITA “AD LIMINA”

El bisbe Francesc Conesa adreça una carta als fidels en la qual ofereix una valoració de la visita ad limina que ha realitzat a Roma del 10 al 15 de gener.

FOTO: Vatican Media

Carta disponible en català i en castellà:

Ciutadella de Menorca, 18 de gener de 2022

 Estimats fidels de Menorca:

Com ja sabeu, la setmana passada vaig anar a Roma, acompanyat del vicari general, per a fer la visita ad limina, que és una important praxi de l’Església. Des de molt antic hi ha el costum que els bisbes visitin regularment els sepulcres dels apòstols Pere i Pau i que tinguin una trobada amb el bisbe de Roma, que és el successor de Pere. Així ho he fet amb els bisbes de les províncies eclesiàstiques de València, Tarragona i Barcelona. He acudit com a cap de la nostra Església de Menorca, encara que resultava inevitable advertir que aquesta representació era transitòria, perquè ja havia estat elegit per ocupar la seu de Solsona.

Els aspectes importants dins de la visita ad limina són tres. El primer és la visita a les Basíliques majors de Roma. Cada matí hem celebrat l´Eucaristia en alguna d´aquestes Basíliques, pregant per les nostres diòcesis i per tota l´Església. És particularment emotiu celebrar la Missa juntament amb els germans bisbes davant la tomba dels Apòstols i fer-hi professió de fe. També és significatiu celebrar a la Catedral de Roma, coneguda com a “Sant Joan de Laterà”, i a la Basílica de Santa Maria la Major.

El segon aspecte important ha estat la trobada amb les congregacions de la cúria romana, que ajuden el Papa en el govern de l’Església. Ens han rebut amb tota cordialitat els cardenals i prefectes dels diversos organismes. Amb ells hem compartit les preocupacions de les nostres esglésies i també els nostres projectes i línies de treball. Hi ha tres qüestions que han estat constantment presents en aquestes converses. La primera és la descristianització d’Europa i, de manera particular, d’Espanya. El descens de la pràctica religiosa i la defecció de molts cristians és un tema que apareixia als informes que havíem preparat per a la visita i que preocupa a tota l’Església. La segona qüestió és la necessitat de treballar units, obrint la nostra Església  a la participació de tots, especialment dels laics.

Això és el que pretén impulsar el Sínode dels bisbes, que estem celebrant a la seva fase diocesana. Si ens ho prenem seriosament, serà necessari canviar el model d’Església (massa centrat en els ministres ordenats) per donar pas a una Església sinodal, on caminem junts els ministres ordenats, els consagrats i els laics. L’última qüestió fa referència a les persones. Hem parlat sobre els sacerdots i la necessitat que el bisbe estigui molt a prop seu; també sobre els religiosos i els camins per reforçar la comunió amb el bisbe; però, sobretot, hem parlat sobre els laics i la seva implicació necessària en la missió d’anunciar l’Evangeli. La família, els joves i la responsabilitat de la dona a l’Església són algunes de les qüestions importants que hem tractat aquesta setmana.

El moment culminant de la visita va ser la trobada amb el Sant Pare. Aquest és el tercer aspecte de la visita i puc dir que vaig quedar impressionat per la proximitat i cordialitat del Papa, per la sinceritat i naturalitat amb què contestava les nostres preguntes i per la seva preocupació per nosaltres i per les nostres esglésies. A la salutació personal prèvia a la trobada vaig rebre precioses paraules d’alè per a la meva futura missió a Solsona. Després vam estar dues hores i mitja plantejant-li preguntes i escoltant les seves paraules il·luminadores. Puc dir que vaig sortir d’aquesta trobada confortat i animat. Realment va valer la pena l’esforç de viatjar a Roma en aquests temps de la COVID i, a pesar de totes les dificultats i restriccions, fer aquesta visita.

Us agraeixo molt la vostra oració pel fruit de la visita “ad limina” i us deman que no deixeu mai de pregar per l’Església i, de manera especial, pel Papa, bisbe de l’Església que “presideix en la caritat”, segons expressió de Sant Ignasi d’Antioquia.

Amb la salutació i benedicció del vostre germà,

Francesc Conesa Ferrer, bisbe electe de Solsona

i administrador diocesà de Menorca

El obispo Francisco Conesa dirige una carta a los fieles en la que ofrece una valoración de la visita ad limina que ha realizado en Roma del 10 al 15 de enero.

CARTA A LOS FIELES DE MENORCA DESPUÉS DE LA VISITA “AD LIMINA”

Queridos fieles de Menorca:

Como sabéis, la semana pasada estuve en Roma, acompañado del vicario general, realizando la visita “ad limina”, que es una importante praxis de la Iglesia. Desde muy antiguo existe la costumbre de que los obispos visiten regularmente los sepulcros de los apóstoles Pedro y Pablo y que tengan un encuentro con el obispo de Roma, que es el sucesor de Pedro. Así lo he realizado junto a los obispos de las provincias eclesiásticas de Valencia, Tarragona y Barcelona. He acudido como cabeza de nuestra Iglesia de Menorca, aunque era inevitable advertir que esta representación era transitoria, puesto que he sido elegido para ocupar la sede de Solsona.

Los aspectos importantes dentro de la visita “ad limina” son tres. El primero es la visita a las Basílicas mayores de Roma. Cada mañana hemos celebrado la Eucaristía en alguna de estas Basílicas, orando por nuestras diócesis y por toda la Iglesia. Es particularmente emotivo celebrar la Misa junto con los hermanos obispos ante la tumba de los Apóstoles y hacer allí profesión de fe. También es significativo celebrar en la Catedral de Roma, conocida como “san Juan de Letrán”, y en la Basílica de Santa María la Mayor.

El segundo aspecto importante ha sido el encuentro con las congregaciones de la curia romana, que ayudan al Papa en el gobierno de la Iglesia. Hemos sido recibidos con toda cordialidad por los cardenales y prefectos de los diversos organismos. Con ellos hemos compartido las preocupaciones de nuestras iglesias y también nuestros proyectos y líneas de trabajo. Hay tres cuestiones que han estado constantemente presentes en estas conversaciones. La primera es la descristianización de Europa y, de modo particular, de España. El descenso de práctica religiosa y el abandono de muchos cristianos es un tema que aparecía en los informes que preparamos para la visita y que preocupa a toda la Iglesia. La segunda cuestión es la necesidad de trabajar juntos, abriendo nuestra Iglesia a la participación de todos, especialmente de los laicos.

Esto es lo que pretende impulsar el Sínodo de los obispos, que estamos celebrando en su fase diocesana. Si lo tomamos en serio, será necesario cambiar el modelo de Iglesia (demasiado centrado en los ministros ordenados) para dar paso a una Iglesia sinodal, en la que caminamos juntos los ministros ordenados, los consagrados y los laicos. La última cuestión se refiere a las personas. Hemos hablado sobre los sacerdotes y la necesidad de que el obispo esté muy cerca de ellos; también sobre los religiosos y los caminos para reforzar la comunión con el obispo; pero, sobre todo, hemos hablado sobre los laicos y su necesaria implicación en la misión de anunciar el Evangelio. La familia, los jóvenes y la responsabilidad de la mujer en la Iglesia son algunas de las cuestiones importantes que hemos tratado durante esta semana.

El momento culminante de la visita fue el encuentro con el Santo Padre. Este es el tercer aspecto de la visita y puedo decir que quedé impresionado por la cercanía y cordialidad del Papa, por la sinceridad y naturalidad con la que contestaba a nuestras preguntas y por su preocupación por nosotros y por nuestras iglesias. En el saludo personal previo al encuentro recibí preciosas palabras de aliento para mi futura misión en Solsona. Después estuvimos dos horas y media planteándole preguntas y escuchando sus iluminadoras palabras. Puedo decir que salí de este encuentro confortado y animado. Realmente valió la pena el esfuerzo de viajar a Roma en estos tiempos de Covid y, a pesar de todas las dificultades y restricciones, realizar esta visita.

Os agradezco mucho vuestra oración por el fruto de la visita “ad limina” y os pido que no dejemos nunca de orar por la Iglesia y, de manera especial, por el Papa, obispo de la Iglesia que “preside en la caridad”, según expresión de San Ignacio de Antioquía.

Con el saludo y bendición de vuestro hermano,

Francesc Conesa Ferrer, obispo electo de Solsona

y administrador diocesano de Menorca