El grup ha aprofitat aquesta segona trobada virtual per a reflexionar sobre la crisi actual provocada per la pandèmia del Covid-19 i la importància de la solidaritat i l’esperança
Maria Dolors, coordinadora del grup, resumeix la trobada amb aquestes paraules:
Barcelona, 16 de maig de 2020
Som éssers creats per a la relació. Les reunions celebrades en el present curs han estat fins ara un lloc de reflexió, d’amistat compartida, de projectes de futur i propostes. Però ja ha passat un altra mes i encara estem confinats a causa de la pandèmia del Covid-19. Ens plantegem que l’amistat i la confiança que han arrelat entre nosaltres han de mantenir-se sense distanciaments. Avui, doncs, ens hem de reunir novament per videoconferència, ja que és l’únic mitjà que tenim a l’abast per retrobar-nos.
El tema «Com cal que ens esforcem a ser», recull de reflexions relacionades amb l’actualitat, (Miquel Àngel Ferrer i Fluvià), ens ha animat la reflexió. Del col·loqui, destaquen diversos aspectes:
– La pandèmia i les conseqüències que podem observar ben a prop nostre evidencien que som molt vulnerables. Ens cal ser humils davant la nostra fragilitat i estar compromesos en la cura de la salut.
– L’estil de viure actual ens mena a un discerniment constant, per això cal saber aturar-nos.
– És necessari prendre distància del món per apropar-nos al nostre interior. Aquest tema sempre és central en les reflexions del nostre grup.
– En cap cas no hem de fugir, sinó dedicar temps a pensar, pregar, llegir, posar sempre ordre al nostre interior, gaudir de la natura i de les petites coses de cada dia.
– Valorar la solidaritat de molts joves, dels professionals i de les nombroses persones que s’ofereixen desinteressadament per ajudar en tot el possible.
– Ara no ens podem abraçar, però sí mirar-nos als ulls amb un somriure de complicitat.
– No perdre la confiança. Malgrat que s’han malmès moltes flors, la primavera no s’atura. Tenim el convenciment que sorgiran perspectives esperançadores per construir un món nou.
Hem evocat vivències que ens recorden l’encert de la frase: «Tot fet dolorós és una font de creixement i d’alliberament» (Anthony de Mello, s. j.). Però sovint ens sentim colpits davant del mal i del dolor. Necessitem comprendre i acceptar el misteri que ens envolta. En fragments evangèlics d’aquests dies, Jesús ens promet el seu Esperit que ens donarà la força per entendre, estimar i actuar en coherència amb el nostre desig de pau i bé: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre» (Jn 14, 15). I en un altre moment del seu comiat Jesús ens segueix dient: «El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15, 12).
Contents i agraïts pel retrobament, per la disponibilitat dels companys que ho han fet possible, i els sentiments expressats en la reflexió. El curs no s’ha acabat. Tot i que alguns companys/es són a Menorca i ja no tornaran, els que podrem, prest farem el possible per reunir-nos.