Aprendre a viure, a com l’infant s’endinsa en el món i es conveteix, a poc a poc, en un membre actiu de la societat. La infància i l’educació van ser els temes clau de la trobada de joves universitaris a Barcelona de maig de 2019. El grup ens en fa un petit tast amb les següents paraules:
Ens retrobem en el marc d’una primavera esclatant que ens acompanya en aquest temps privilegiat de Pasqua. És una alegria per tots observar l’assiduïtat, l’amistat, i la participació en les vivències compartides cada vegada que ens reunim.
Avui el nostre company animador ens presenta una vivència personal relacionada amb l’especialitat de mestre d’educació infantil. Ens explica que a la facultat va poder participar en una activitat programada per tractar temes d’educació i de la infància, així com de la identitat que cal treballar per exercir com a futurs mestres. Sovint parlem de temes que ens preocupen, però no ens aturem a pensar en l’educació dels més petits, ja que aquells que ara són a les escoles infantils seran els que hauran de fer avançar el món en un futur.
Entre les vivències personals expressades destaquem que la persona no comença a formar-se des del moment del naixement, sinó que abans de néixer portem impresa una genètica i la història personal dels nostres progenitors. Observem persones amb un projecte de vida de ser pares i mares que no han madurat i romanen en l’etapa adolescent. No són prou conscients de la seva responsabilitat, viuen lluny de les realitats a les quals estem sotmesos els éssers humans i sovint neguen als seus fills, les dificultats de la vida, i la mort. Els infants són sensibles, intuïtius i més llestos del que els pares creuen. Han estat enganyats i projecten problemes de conducta i d’adaptació, pors, i inseguretats que els acompanyaran de per vida.
L’educació dels fills és l’educació dels pares, ja que l‘evolució madurativa de la persona és un procés infinit en el decurs de les etapes de la vida i mai s’esgota la responsabilitat de créixer i acompanyar. Necessitem persones madures conscients que la cura i l’educació dels fills i alumnes és quelcom sagrat, de la seva gestió en depèn un món millor del que tenim ara.
En una estona de silenci descobrim que Jesús en l’evangeli se’ns mostra com el gran pedagog de tots els temps. Observant les seves actituds tan humana ens adonem que sap escoltar, comprendre, curar, acceptar sense discriminacions i acompanyar a la persona amb un amor sense límits. Els que volen ser mestres han de prendre consciència que l’exercici del magisteri amb responsabilitat significa donar de la pròpia vida i acompanyar amb paciència. El desig del mestre és que aquests nens i nenes que té entre mans esdevinguin persones madures, capacitades per respondre a les necessitats del món futur.
Entre nosaltres hi ha algun futur mestre i altres que ja ho són. També altres membres del grup cursen estudis clarament destinats al servei de la humanitat. En tot cas, no podrem oblidar mai que Déu ens confia la missió de col·laborar en la seva obra creadora.
Barcelona, 11 de maig de 2019