Els joves universitaris a Barcelona van dedicar la seva reunió del mes d’abril al peregrinatge quaresmal. Na Maria Dolors, que coordina el grup, ens resumeix així la trobada.
“Ser deixeble, un camí de despullament cap al Pare”
Barcelona, 6 d’abril de 2019
Som molt a prop de la gran festa de Pasqua. Avui tenim l’alegria de retrobar-nos quasi la totalitat del grup i el goig de rebre la visita de Mn. Toni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona que juntament amb un company del grup ens presenten el tema consta de cinc estacions, amb una cita bíblica i unes preguntes per a la reflexió, es a dir, un veritable pelegrinatge quaresmal:
– Adam, on ets? (Gn 3, 7-13)
– David lluita contra Goliat despullat de l’armadura (1 Samuel 17, 38-45)
– El fill petit és revestit pel Pare (Lc 15, 20-24)
– En la Passió Jesús és despullat de la seva dignitat (Jo 19,23-24)
– Francesc d’Assís es despulla davant del seu pare i és protegit per la capa de la paternitat i maternitat de l’Església.
Els humans som creats per a la relació. Si restem en solitud se’ns fa difícil arribar al conèixer l’amor del Pare. En les reflexions que ens faciliten les reunions del grup anem descobrint la força que ens dóna la seva presència per vèncer la por, integrar i superar obstacles, i estimar sense mesura. Les relacions són de tres tipus:
“Les del rebedor de casa: totes les persones que van passant per la meva vida.
Les de la sala d’estar: les persones amb qui convisc, amb qui treballo: companys de feina, de projectes, de lleure, família, etc.
I les de cuina: els íntims, els que em coneixen de veritat; a la cuina s’hi cou tot… A qui deixo entrar dins la meva cuina? Qui acompanya la meva intimitat? La meva soledat?
En uns moments de silenci, repartits en parelles, escollim entre els cinc temes per analitzar-los. Després d’una estona ens ajuntem per posar en comú el treball: Ens adonem que som fràgils. Davant la pregunta “On ets?”, que sovint sentim a l’interior, tenim por i no sabem descobrir que és una pregunta que Déu ens fa des de l’amor, igual que els pares la fan quan cerquen un fillet. Sempre ens cal mirar on som i a on volem anar.
David es desfà de l’armadura per lluitar contra Goliat. Nosaltres ens defensem de la por construint murs, posant-nos armadures. Davant d’un problema ens tanquem. Quan decideixes obrir-te a algú t’adones que l’altre també té problemes. Som éssers socials i no podem quedar a la sala d’estar, hem d’entrar a la cuina, allà on només hi entren els més íntims.
El fill pròdig fa una fugida, per por a acceptar la vida amb el Pare, va a la seva, se cerca a si mateix i s’enganya. En el penediment descobreix l’amor del Pare, que ens abraça, enlloc de castigar. Hem d’aprendre a reconèixer el molt que hem rebut i ser agraïts.
Quan ets petit tendim a cercar la mare a la cuina, però més tard et vas allunyant fins a la sala d’estar, o més enfora, et quedes a l’entrada.
Testimonis de fets que ens han colpit evidencien que Déu se’ns manifesta en l’acceptació dels despullaments que van sorgint al llarg de la vida: el dol, les pèrdues, fan créixer la fe, menen a la maduresa personal i l’agraïment. Els fets dolorosos són a la vegada mort i resurrecció.
Aquest treball ens posa al davant un contingut ple de sentit, de tal manera que el tindrem present al llarg de la vida. Estem segurs que el voldrem comunicar en situacions concretes. Ens l’emportem a casa, ens comprometem a seguir la reflexió que acabem de fer.