Els joves universitaris menorquins a Barcelona es van retrobar per últim cop abans de començar l’estiu i van dir-se adéu amb un sopar de fi de curs. A més de compartir bon menjar, van posar sobre la taula reflexions molt enriquidores que resumeixen amb les següents paraules:
Barcelona, 14 de juny de 2019
Ha estat un goig poder retrobar-nos quasi la totalitat del grup en aquest sopar com a festa de final del curs. Aquesta reunió ens mostra que el camí que junts hem recorregut està creant vincles de gran calada entre tots.
Avui la dinàmica és especial. Observem que damunt la taula hi ha un munt de paraules i frases breus que ens criden l’atenció:
Viure, ser feliç, sentir-se estimat, Tenir un bon treball, Sentir-me valorat, Lliure, Passar- m’ho bé, Solidaritat, Evangeli, Gaudir de la vida, Família, Tenir Fe, Viatjar, Ser jo mateix, Estimar, Conèixer, Gandhi, Ser, Pau. En el centre de totes elles, com presidint-les, observem el nom de Jesús. Les anem llegint interiorment fent-nos la interpel•lació: “Què és la Vida i el Viure per nosaltres?”, “Què és el que més desitjo i necessito?”.
Tot seguit posem en comú: Quines seran o són ja, les meves opcions
Ens escoltem enmig d’un debat sincer i àgil en que han destacat les opcions de: Ser jo mateix/a, tenir un bon treball, ser solidaris, tenir fe, conèixer, estimar, i sentir-se estimat, cercar la pau, ser lliure per escollir. El desig del coneixement de Jesús i el seu evangeli és un objectiu inesborrable, entre llunyà i molt proper, que presideix i acompanya la vida d’alguns i que és especialment present en les nostres trobades.
La lectura d’un fragment inoblidable ens ha acompanyat la reflexió:
“Una veritat molt fàcil de comprendre. El secret que la guineu revela al Petit Príncep: Només es coneixen les coses que es domestiquen. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren les coses als comerciants. Però com que no hi ha comerciants amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic domestica’m! S’ha de ser molt pacient. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls. És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important. Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa…” (Antoine de Saint-Exupéry: El Petit Príncep).
Per nosaltres la rosa més preuada i única del món sóc Jo mateix. En sóc responsable i n’he de prendre cura, dedicant-li tot el temps que calgui. Descobrim que al llarg de la vida també són la meva rosa les persones que estimem i en tenim cura.
L’estimació que ens tenim ha fet possible preparar entre tots un gran sopar de final de curs. Ens asseiem a taula. Jesús ens convoca a compartir molta vida, projectes, estudis, treball i tot el que junts hem après en les reunions del grup. Considerem que en el present curs, s’ha donat un creixement personal molt significatiu. Estem oberts a la diversitat i hem rebut molt en les revisions de vida, entre l’amistat i les vivències compartides amb notable sinceritat. Ens proposem seguir endavant, sempre oberts a rebre nous companys que vulguin formar part del grup. Gràcies a totes i tots. Molt bon i profitós temps d’estiu!