Els dies 9, 10 i 11 de març a l’Església de la Concepció de Maó D. Manuel María Bru Alonso, natural de Madrid i sacerdot diocesà des de 1989 i, que actualment és el Delegat Diocesà de Catequesi de l’Arxidiòcesi de Madrid, ens va convidar a reflexionar sobre la temàtica: “Redescobrir Jesús i reviure a Maria” i ho va fer en tres parts.
La primera meditació va ser sobre “Redescobrir Jesús abandonat“. Primer ens va parlar del dolor físic i espiritual que Jesús experimenta a la creu perquè els cristians de tots els temps ens sentim units a aquesta passió que Ell va viure, com a veritable home i com a veritable Déu. Va patir l’abandonament, el menyspreu, des de la seva humanitat (la seva divinitat roman intacta). Estem davant el misteri de l’abandonament. Però on hi ha amor hi ha sofriment, i en Déu l’amor i el sofriment són inseparables. La unió entre les tres persones de la Trinitat és inseparable. Jesús en la seva humanitat, experimenta l’abandonament de Déu, amb el crit, “Déu meu, Déu meu, perquè m’has abandonat?“. Experimenta el silenci de Déu, l’abandonament, només li queda la seva dignitat. Com avui en dia, en una societat en la qual és complicat trobar a Déu, i a vegades sembla que Déu no hi és, però Déu sí que hi es, és quan més hi és, i com amb Jesucrist, hem de saber que Déu ens parla en el silenci. Sembla que els homes cada dia estan més allunyats de Déu, més allunyats del cristianisme, però nosaltres és quan més a prop hem d’estar, perquè Déu ha vingut per a tots. Jesús es va fer pecat, sense haver pecat, va fer seus els nostres pecats i va viure les conseqüències. Desposseït de tot, aniquilat, desemparat, deixat en íntima sequedat. Havia de deixar de sentir l’amor, estava anul·lat, la llum apagada, aquest és el misteri de la creu. Va haver de baixar als inferns per rescatar-nos. No va viure res del que nosaltres no hàgim viscut. Va viure l’experiència d’estar sense Déu. Però Déu hi és en aquest crit, en aquest dolor. Déu hi és.
El segon dia de meditació D. Manuel ens va parlar d’abraçar a “Jesús Abandonat“. Ens va dir que estem cridats a participar d’aquest misteri, perquè a través de la seva passió, mort i resurrecció ens ha salvat. Tenim la temptació de pensar que en les situacions límits no pot arribar l’amor de Déu. És precisament en aquesta aparent absència d’amor, on més es manifesta l’amor, és on Jesús vol fer-se present. Ens ho diuen les Benaurances, els preferits de Déu són els que pateixen el que Jesús va patir. Els que passeu per la creu, per l’abandonament, Jesús és present en aquest patiment. Jesús també es fa present en l’Eucaristia, perquè Jesús en l’Eucaristia diu “aquest és el meu cos, està és la meva sang” (presència real). Jesús també és present en la Paraula. Ell és la paraula eterna del Pare. Totes aquestes presències no són simbòliques, són presències reals de Jesús. Hi ha alguna experiència de necessitat de l’ésser humà que Jesús no hagi viscut en la seva Passió? No. Ell les ha viscut totes fins al punt que Jesús es fa present en totes les persones que pateixen perquè participen del misteri de la creu. Abraçant tot sofriment, què fa Jesús? portar-nos el Regne: El regne de la justícia, de l’amor, de la pau. Si ho vivim amb Ell, participem del seu Regne. Jesús venç el mal, patint Ell mateix les conseqüències del mal. Jesús mateix ha experimentat les conseqüències del pecat, que, en definitiva, és la separació de Déu. Jesús ha vingut a omplir tot buit. Ell s’ha fet llum perquè ha experimentat la tenebra. Ell és la Llum. Abraçant a Déu en les situacions doloroses de la vida, ens fem un amb Ell, ens allibera, ens redimeix i quan vam abracem al germà que pateix, l’abracem a Ell. Estem cridats a viure aquesta passió amb Ell per fer el pas a la Resurrecció. Els cristians hem de viure en una alegria permanent i mostrar aquesta alegria. Jesús amb la seva resurrecció ens allibera, trenca les nostres cadenes, suposa una avanç del Regne de Déu. L’Església és un hospital de campanya on poden entrar tots els ferits i trobar el metge dels cossos i de les ànimes per abraçar la creu i ressuscitar amb Ell.
En el tercer dia de meditació D. Manuel ens va parlar de “Redescobrir i Reviure a Maria“. El primer punt és contemplar Maria, estem cridats a aquesta contemplació per la missió tan important a la qual va ser cridada. Ho diu ella en el Magnificat, “no perquè jo he fet obres grans, sinó perquè el Totpoderós fa obres grans en la meva vida“. Aquesta contemplació es ens porta a tenir un diàleg amb Maria, “beneïda ets entre totes les dones i beneït és el fruit del teu sant ventre“i hem de donar-li gràcies pel que ha fet per nosaltres, sense el seu sí, no sabem com Déu ens hauria salvat. Podem demanar la intercessió de Maria que amb el seu mantell abraça tots els sants del cel, però no seria possible resar a Maria sense la nostra voluntat d’estimar a Maria, que és mare i mestra. El model de l’Església és Maria Mare. Maria és la que més estima, la que més perdona, la que més ens ofereix, més ens protegeix, més ens espera i d’aquí passem a imitar a Maria, perquè és el prototip de la fe, ella és el model de totes les vocacions. Els creients veiem en ella a qui millor ens representa, ella és exemple per al cristià. Maria és el prototip perfecte de l’evangelització. És el model suprem de l’amor que construeix la comunió. Podem aprendre a pregar com Maria, “la meva ànima canta al Senyor“. Maria és model de com parlar i de com callar. Maria és el model d’obediència a Déu. Si nosaltres com Maria som forts en la fe, podem passar per la prova de la desolació, perquè la fe és la font de l’esperança. Tots els batejats som potencialment Maria. Nosaltres hem de ser Maria per al món.
Mª Antonia Llambías