En aquests moments d’incertesa, el grup va destacar la importància d’estimar la vida, de ser feliços amb poc i van reflexionar sobre els perills d’una societat individualista, que descarta als dèbils i vulnerables
Maria Dolors Amat, coordinadora del grup, ens comparteix aquesta reflexió sobre la reunió:
Ha començat un nou curs amb el desig de retrobar-nos, però encara sota l’ombra de la pandèmia que segueix no sols entre nosaltres, sinó que amenaça tot el planeta. Constatem, però, que la situació no ens resulta nova, ja que en el darrer trimestre del curs, ja vam modificar l’estil de les reunions amb el suport de les tecnologies, per tal de no distanciar-nos i mantenir les nostres comunicacions habituals. Ens esforcem en respectar les recomanacions sanitàries.
Hem reflexionat davant la greu situació sanitària i econòmica. Ens ha orientat un treball del Dr. Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit de la Facultat de Ciències i de la de Ciències de l’Educació de la UAB. (El Pregó n. 582. 08/2020). Destaquem quatre aspectes principals:
- L’espècie humana creix en nombres absoluts uns 150.000 individus diaris. Això suposa atendre cada dia de nou necessitats d’alimentació, sanitat, educació i moltes altres. Les acumulacions massives de vivents sempre són grups de risc per infeccions.
- El creixement de la mobilitat és vertiginós. La velocitat s’ha generalitzat de tal manera que hom es desplaça per gaudir del viatge i consumir enormes quantitats d’energia.
- Les acumulacions anòmales de vivents desorganitzen els delicats equilibris de les espècies. En aquestes condicions apareixen malalties específiques.
- La contaminació de tot tipus que provoquen d’una manera accelerada i que comprometen la sostenibilitat del planeta.
La nova normalitat demana saber treballar en el context d’una ecologia integral saludable . L’encíclica Laudato si del Papa Francesc està impregnada d’aquest esperit». El tema ens mena a prendre consciència d’aspectes desconeguts.
- Ens pensem que el món és nostre i no és així, potser viurem 70, o 80, o més anys… després ens seguiran noves generacions. Hem de pensar en què fem i què trobaran en un futur. Ara descobrim que això és la transmissió de la vida per sempre, no només la vida biològica.
- Les generacions dels nostres pares i avis ens han donat molt, amb l’interès que no passéssim les penúries que en la guerra i la postguerra ells van passar. Van treballar enmig de privacions i sacrificis i ens han ofert moltes possibilitats per créixer, potser no ens han sabut transmetre aquells valors de fons que ells van posar en pràctica.
- El confinament ens ha mostrat que es pot viure amb senzillesa, que es pot ser feliç i agraït contemplant el gran regal de la naturalesa.
- Hem après a ser més austers, no fa falta gastar molt ni desitjar allò que sovint les propagandes del consum ens volen fer creure que és necessari.
- S’ha creat un estil de viure en què els vells, els malats crònics, els discapacitats fan nosa. Tot el que no genera bens materials resta arraconat i en l’oblit.
- Hem de lluitar per una societat en què es tingui en compte el benestar social, la cura dels més dèbils, amb respecte i estima.
- La reflexió ens mostra l’error d’una societat individualista, poc solidària que només cerca el propi bé i acumular riquesa i poder.
- Observem el valor de la diversitat, del viure en família les diferents edats, malgrat les dificultats implícites en les relacions humanes.
- És un tema per la reflexió i conversió personal. Ens convida al compromís i a portar terme propostes de canvi.
Fem silenci per entrar en el nostre interior, per contemplar tot el que som, tenim i podem fer. Agraïts pel do la Creació.