Ens hem reunit novament. El temps vola, però encara persisteixen les restriccions. No tenim cap altre recurs per trobar-nos que fer-ho a través de videoconferència. Estem contents, doncs, de poder mantenir el contacte. La nostra companya ens presenta un tema que tot d’una desperta l’interès de tots:
Fa poc em va sortir un vídeo per internet i vaig descobrir la paraula Ikigai. Em va agradar aquest concepte i em va semblar molt interessant compartir-ho i creuar paraules i experiències amb vosaltres. Ikigai és una antiga paraula japonesa que podríem traduir com “La raó de ser” o “La raó de viure”. També podríem dir que significa la raó per la qual et sents motivat per aixecar-te tots els matins. Aquesta paraula prové d’unes illes japoneses on els seus habitants tenen una esperança de vida superior a la mitjana. Diuen que això és degut a que aquestes persones saben el que els agrada fer i es dediquen a aquestes activitats tota la vida.
Per què és important conèixer el nostre Ikigai? Com podem trobar el nostre Ikigai? L’Ikigai t’ajuda a entendre perquè vols el que vols. Tots tenim somnis: volem béns materials, millorar la nostra salut, tenir alguna experiència interessant…La teoria, com tothom sap, és que si ens podem guanyar la vida fent el que ens agrada tendiríem a realitzar les nostres activitats amb major satisfacció, atenció i productivitat. En el fons diuen que la millor manera és mirar en el nostre interior i ser coherents. Trobar el teu Ikigai es conèixer-te a tu mateix.
La companya ha formulat unes qüestions que ens animen el debat: L’autoconeixement s’adquireix amb el pas del temps. En general, l’esperança de vida és llarga però poder realitzar allò pel que ets sents cridat és una font de salut, d’ordre i pau interior. L’obsessió de grandesa i de poder destrueixen. Creure que guanyant diners series més feliç crea una addicció que deteriora la salut mental. L’entorn ens empeny bàsicament en relació als diners i el consumisme.
Els objectius que ens programem tenen importancia, però cal tenir present que les circumstàncies de la vida són canviants. Per la raó de ser i de viure no hi ha límit d’edat. Tot projecte requereix il·lusió. Fins el moment estem agraïts del que som i podem fer. Tot el que tenim ens ha vingut donat. Els membres d’aquest grup hem tingut molta sort, privilegis, llibertat per escollir i fer canvis. Ara, davant el que ens toca viure, tenim la incertesa de trobar la feina que voldríem. És evident que no hi ha res segur.
En els períodes de pràctiques, tutelats pels professionals i el seu exemple, anem aprenent més que en les mateixes classes teòriques. En les propostes d’objectius és necessari el discerniment i el sentit de les pròpies limitacions. No tots tenim els mateixos carismes. Proposar-nos fites massa altes distorsiona la pau interior i el goig de viure. Pensar obsessivament en el futur produeix esgotament. Pots treballar només per guanyar-te el pa, o esforçar-te amb el convenciment que la qualitat de les teves accions fa avançar la salvació de la humanitat.
Necessitem un missatge de confiança. La Paraula de Déu d’aquests temps de Pasqua ens ofereix un raig de llum. En silenci demanem la fe en el misteri de la Resurrecció de Jesús. Ell es fa present vàries vegades enmig dels deixebles reunits i plens de por: «…es posà enmig d’ells i els digué : «Pau a vosaltres» (Jn 20, 19-31) «No tingueu por» (Mt 28, 8-15). Cada vegada que ens reunim recordem que Jesús és enmig nostre. Ell és el company fidel en la realització dels objectius que ens proposem. És la raó de ser, i la raó de viure. Caminem idò, sense por, amb pau, confiança i esperança.
Roser J., Simón, Júlia, Andreu, Roser M., Núria Qi, Gemma, Maria, Guillem i Maria Dolors
