A continuació, podeu llegir la carta que ens ha fet arribar Oscar González, missioner menorquí que es troba a l’Amazònia, en la qual reflexiona sobre la situació actual que esteim vivint marcada per la pandèmia del Covid-19 i quins projectes estan impulsant a l’Amazònia per fer front a aquesta crisi.
Benvolguts,
Com esteis? Veig que a poc a poc la vida torna als carrers. Ara arriba un moment important per anar definint nous passos en el camí de la vida. Sens dubte, per a una societat i uns països acostumats a ser invulnerables, aquesta pandèmia potser ajudi a replantejar nous camins: nous camins en les relacions personals, en les prioritats personals posant en el centre a les persones i no els doblers, en una Església que posa la mirada en les persones, i de manera espacial en els més vulnerables (i no tant en l’estructura física de l’Església).
De nosaltres depèn aconseguir un canvi o que “tot quedi com abans”. Aquí seguim “tancats” a Iquitos. Està sent un temps de tenir paciència, aprendre a manejar la frustració, intentar sumar, des de l’itinerància, amb el Vicariat San José de l’Amazones. Ajudem a fer projectes per presentar a diverses institucions internacionals, esteim ajudant a embalar paquets de concentradors d’oxigens, medicines per ser enviats als diferents ambulatoris que l’Església té per diferents rius. Aquest Vicariat té 150,000 km2, fa frontera amb 3 països (Brasil, Colòmbia i Equador) i passen 3 grans rius pel seu domini (300 km de riu Amazones, quasi tot el riu Napo -700 km- i el marge dret del riu Putumayo de 1.100 km). Extensions molt grans i poc personal i recursos.
Un dels grans intents que s’està fent és el de que tant l’Església com les autoritats tinguin una mirada de conca de riu i no tant de frontera. Els rius no separen, en el cas de servir de frontera entre 2 països, sinó que uneixen. Però clar, s’ha de rompre l’iimaginari i pensar de manera més global. Estem fent passes.
Un dels projectes que s’ha presentat és de prevenció. Volem fer petits equips amb coordinació amb les autoritats de salut, per visitar les comunitats i informar a la població sobre el virus, la forma de contagi, els símptomes i insistir en la importància de l’aïllament.
Nosaltres com equip itinerant estem a total disposició per poder ajudar i sumar. I si hem de sumar fent visites a les comunitats, ho farem. Aquesta és l’avantatge de ser itinerants i no tenir “casa fixa”. La casa és el camí i les comunitats. A poc a poc estic aprenent a viure des d’aquesta òptica. Açò ajuda a viure de manera més senzilla, més lleuger d’equipatge, tant físic com interior.
També aquí tenc temps per pregar. I ajuda entrar en aquesta dinàmica on la realitat empeny a fer, a actuar, però tenint una cama en la realitat i una altra en la pregària per trobar la pau necessària per poder actuar.
Rebeu una abraçada des d’aquestes terres, desig que vosaltres i les vostres famílies estigueu bé. Seguim en contacte, units en la pregària.
Iquitos (El Perú), 13 de maig de 2020
Oscar